Blogia
amelie

un perfil del gran Josep Pernau

La imatge d’un home estès a terra mort i la seva dona al costat preguntant-se el Per què? De les guerres, es mostrava en els mitjans de comunicació com a símbol dels horrors d’una guerra entre germans d’un mateix país. Joseph Pernau va néixer a Lleida el 1930 i la mort del seu pare per un bombardeig per part de la Legió Condor el convertia en protagonista directe del dolor de la guerra. I començava a estructurar-se en el seu pensament una perspectiva ètica madura que aniria traslladant al món periodístic: ”No és bo que hi hagi una exhibició de sang. Els fotògrafs pertanyen a una raça diferent.”
Després d’estudiar magisteri i exercir de professor a la Vall de Boi, Pernau tenia clar que no volia ser mestre i va ingressar el 1952 a l’escola Oficial de Periodisme. A meitat del segon curs va començar a col·laborar al Correo Catalán, i més tard va formar part de l’equip fundador de Tele/eXpres, del Diario Femenino. El 1960 va treballar en el Diari de Barcelona i esdevindria director. També va dirigir Destino i El Mundo Diario i des del 1980 col·labora amb El Periódoco fins avui en dia. Les amenaces que rebé en l’època de la transició són un exemple de les pressions que rebé i – si es permet la generalització- que reberen tot un grup democràtic de periodistes que visqueren els últims anys de la dictadura. Sent membre fundador del Grup de periodistes Democràtics (1966, fundat clandestinament) planteja en l’actualitat una crítica mordaç a uns anys que tot i voler ofegar el periodisme, no van poder fer-ho amb els periodistes. I tot ho aplega diàriament a la columna Opus Mei de El Periódico i al llibre de memòries que va publicar al 2004, les vivències, les crítiques, els retats dels personatges d’una realitat espanyola, “la sort d’haver viscut en uns anys periodísticament molt interessants”.si vols veure la participació de Josep Pernau al diari El Periodico, clica aquí

0 comentarios